Montseny - Vall de Vallfornes i Castanyer d'en Cuc

DISSABTE 03/10/15
Preguntes Frequents: FAQ





Ens trobem a La Garriga a les 9h. Tot el viatge des de Vva amb pluja. Decidim no sortir inmediatament perque malgrat no plou està ben tapat.
Esmorzem i despres de moltes consultes al radar metereologic i no veure per la zona ni gota d'aigua ens posem en marxa a les 10h.



Objectiu anar al Castanyer d'en Cuc.



Iniciem el camí en direcció a Cànoves pel bosc del Malhivern i prop de cànoves connectem amb el meridià verd en direcció nord (https://ca.wikipedia.org/wiki/Meridi%C3%A0_verd )

Pel meridià verd travessem Cànoves i veiem  L'Església de Sant Muç de Cànoves
http://www.canovesisamalus.cat/plantilla1.php?id=519521711 i entrem en Vallfornes on parem per veure el gorg que hi ha en l'aparcament principal del la Vallfornes

Seguim en direcció Nord pel meridià fins arribar a l'embassament de Vallfornes:
http://www.canovesisamalus.cat/plantilla1.php?id=956516434 i en la seva cua deixem el merdià i en direcció Est pujem pel Torrent d'en Cuc fins arribar al Castanyer Gros de la Baga d'en Cuch http://www.canovesisamalus.cat/plantilla1.php?id=736024952

La veritat és que la pujada mereix la pena ... són +1000m aprox però la recompensa éstà a l'alçada de l'esforç.

Pasem una estona admirant l'arbre, entrant dintre, fent-nos fotos i ens posem de nou en marxa per anar a Can Quintana que es on ens esperen per dinar. Així doncs, direcció Sud sense perdre alçada per arribar a Can Cuch de Muntanya  http://www.canovesisamalus.cat/plantilla1.php?id=940558448 i l'Ermita de Sant Salvador de Terrades http://www.canovesisamalus.cat/plantilla3.php?id=9900434 que està al costat d'on dinarem.

Gran dinar, visita a l'Ermita i baixada de nou a Cànoves amb pas per un corriol que ens du a al Castell de canoves: http://www.canovesisamalus.cat/plantilla1.php?id=577371746

Ja sols queda arribar a La Garriga passant per Salamus amb el seu Castell i Esglesia, pero retallem per que ja es una mica tard.

Gran sortida ... cal repetir-la
Tot seguit algunes fotos que no fan justicia a la magestuositat del paisatge






















El castanyer gros, de Francesc Bardera (Nadales i Poemes p.45)

És un arbre de ma terra
per poca gent conegut,
clavat enmig de la serra
en un racó espès i brut,
té al davant, a la carena,
Palestrins, dret i sorrut,
l'Àliga sobre l'esquena,
per llit, la Baga d'en Cuc
on el torrent li fa ofrena
de l'aigua que allí recull,
a dalt, la Calma serena
i la majestat del Sui.

És un arbre centenari
potser té més de tres-cents anys
el tronc, com un santuari,
sembla bastit per estranys,
a la soca foradada
set homes hi poden entrar
i en la fosca nit gelada
és refugi del senglar,
ses branques pugen altives
volen assolir el cel blau,
com si fossin torres vives
o els pals d'una bella nau.

És un arbre que, en silenci,
hom s'atura a contemplar,
no hi ha ningú que no pensi
el que ens podria contar,
la vida, afanys i suors
de gent noble i menestral,
de gent de bosc, de pastors
i de bandits de camí ral.
Ell si que coneix la història
de la Pàtria en tot moment,
que ha viscut dies de glòria
i també de sofriment.

És un arbre que, amb fermesa,
s'ha enfrontat al temporal
és símbol de fortalesa,
i com el poble, immortal,
que malgrat les envestides
ningú mai ha enderrocat,
i en un esforç sense mides
cultura i seny ha servat.
Cal que prenguem per model
l'empenta d'aquest gegant,
hem de treballar amb anhel
no ens aturem, endavant!